Hola a tothom! Sóc l'Eva i aquest és el meu blog de català. Aquí hi podreu veure algunes de les activitats que anirem fent durant aquest any a la classe de català. Espero que us agradi! :)
dimecres, 15 de desembre del 2010
Compta amb mi
Aquest és un grup de música català, Teràpia de Shock, el qual fa un any que vaig descobrir a partir de la meva germana.
A mi em va agradar des del primer moment que les vaig sentir, ja que canten molt bé i a més en català. La primera que vaig sentir va ser "Sense Tu". De les cançons que han fet, és la que m'agrada més. Però aquesta que he penjat també magrada molt. La majoria de cançons que han fet parlen d'amor i de sentiments, i això m'agrada ja que en alguna d'elles et sents identificada.
Teràpia de Shock ha fet dos discos. El primer es diu: Espaca't amb mi, i l'últim ha sortit fa poc, anomenat Tota la Nit.
Espero que aquest grup us agradi i us enganxi!!:)
divendres, 29 d’octubre del 2010
EL HOBBI DE LA MEVA AMIGA MAGDA
Se sentia una oloreta. Crec que era arròs a la paella amb sèpia. Quan vaig haver pujat les escales, l'olor encara era més forta. Vaig tocar el timbre i va sortir la Magda. Em va deixar entrar. Era el primer cop que veia la seva casa. Estava tot desordenat. Hi havia tot de plantes exòtiques, i gairebé no podies passar.
La seva habitació semblava una carrera de cotxes. Tenia carreteres pintades a la paret, dormia a la carrosseria d'un cotxe amb un matalàs a dins. Era impressionant! Però el que de veritat em va sorprendre més, va ser la cuina. No era la típica de tota la vida. Semblava la cuina d'un restaurant! Feia dues vegades el seu menjador! No tenia una aigüera, en tenia dues, no hi havia una barra per cuinar, n'hi havia dues! Li vaig preguntar per què volia una cuina tan gran, i em va respondre que era el seu "Hobbi", i que sempre cuinava per desconnectar de la feina.
Ens vam asseure a la taula, i un cop vam haver sopat, vam estar criticant els treballadors de la feina una estona fins que ens vam cansar, i me'n vaig anar cap a casa. Un cop allà vaig recapacitar i vaig pensar: "a mi també m'agradaria viure sola com la Magda i fer la meva vida".

Subscriure's a:
Missatges (Atom)