diumenge, 13 de març del 2011
dijous, 20 de gener del 2011
Maleïts pronoms febles
Ahir era 11 d'abril a la tarda i l'endemà tenia un examen de pronoms febles. No en tenia ni idea i per això m'hi vaig posar tan bon punt vaig arribar a casa! Vaig obrir la llibreta i vaig mirar els exercicis fets a classe. També vaig mirar la teoria i en vaig fer un esquema. Vaig intentar memoritzar de quants tipus n'hi havia, com es combinaven amb els verbs i quina posició ocupaven a l'oració.
Llavors vaig cridar la meva mare i li vaig dir que m'ho preguntés. Ella, amb cara de cansada, me'ls va preguntar i, fins i tot, em va fer una petita prova. Quan me la va corregir, em va dir que no estava preparada i que necessitava estudiar-los més, així que m'hi vaig posar. Però estava tant cansada que em vaig adormir sobre els papers.
Tot d'una, em vaig despertar! No sabia quina hora era i em va venir al cap el somni que acabava de tenir; somiava que li demanava un desig a Pompeu Fabra, perquè eliminés la norma dels pronoms febles. Ell me'l va concedir. Tothom ho va posar en pràctica i ningú s'entenia. En veure que la gent no intervenia a la situació vaig ser jo mateix qui va demanar un altre desig. Li vaig reivindicar si podia eliminar el desig que li havia fet anteriorment, i ell ho va acceptar, però amb una condició: "Jo torno a posar la norma si tu aproves l'examen".
Després de recordar-ho, em vaig aixecar de la taula, vaig anar cap al llit pensant que els pronoms febles no són tan difícils i que sense ells estaríem perduts.
Llavors vaig cridar la meva mare i li vaig dir que m'ho preguntés. Ella, amb cara de cansada, me'ls va preguntar i, fins i tot, em va fer una petita prova. Quan me la va corregir, em va dir que no estava preparada i que necessitava estudiar-los més, així que m'hi vaig posar. Però estava tant cansada que em vaig adormir sobre els papers.
Tot d'una, em vaig despertar! No sabia quina hora era i em va venir al cap el somni que acabava de tenir; somiava que li demanava un desig a Pompeu Fabra, perquè eliminés la norma dels pronoms febles. Ell me'l va concedir. Tothom ho va posar en pràctica i ningú s'entenia. En veure que la gent no intervenia a la situació vaig ser jo mateix qui va demanar un altre desig. Li vaig reivindicar si podia eliminar el desig que li havia fet anteriorment, i ell ho va acceptar, però amb una condició: "Jo torno a posar la norma si tu aproves l'examen".
Després de recordar-ho, em vaig aixecar de la taula, vaig anar cap al llit pensant que els pronoms febles no són tan difícils i que sense ells estaríem perduts.
dissabte, 1 de gener del 2011
...(text seguit de la fitxa)
El noi s'aturà i va parar atenció esperant descobrir d'on provenia aquell crit malèfic. Pocs segons després, va sentir el cruixir de branques seques i un moviment de plantes al seu voltant. El cor li bategava ràpidament, pensant quin animal sortiria per aquell indret. Estava espantat i es va tapar aquella cara vermella i sudorosa amb les mans. No volia veure quin seria el seu destí. Un cop el soroll va cessar, va anar-se destapant la cara a poc a poc, fins veure unes sabates d'esport. De mica en mica va anar pujant la mirada; pantalons blau marí d'un tallatge modèlic, suèter blau metàl·lic de coll rodó i finalmet la cara del seu millor amic, David. Se li llançà al coll. L'alegria d'aquell instant era inexplicable; reia i plorava alhora. En David va decidir sortir d'allà i arribar a la llacuna amb els altres companys.
Seguin cegament el seu company van arribar a un turó ple de molsa i herba verda. Van mirar a l'est i a l'oest, però no van veure res. Pocs minuts després, van sentir uns crits. Els dos es van mirar fixament i van pensar que serien els companys. Efectivament va ser així. Vam córrer fins a ells com si en milers de dies no haguessin vist ningú més.
Els mestres alleujats i emocionats de recuperar-los van anunciar que anirien a banyar-se al llac d'aigües transparents, per treure's la suor i la calor enganxada al cos.
Seguin cegament el seu company van arribar a un turó ple de molsa i herba verda. Van mirar a l'est i a l'oest, però no van veure res. Pocs minuts després, van sentir uns crits. Els dos es van mirar fixament i van pensar que serien els companys. Efectivament va ser així. Vam córrer fins a ells com si en milers de dies no haguessin vist ningú més.
Els mestres alleujats i emocionats de recuperar-los van anunciar que anirien a banyar-se al llac d'aigües transparents, per treure's la suor i la calor enganxada al cos.
La mà d'en David va ser agafada per la del noi perdut.
dimecres, 15 de desembre del 2010
Compta amb mi
Aquest és un grup de música català, Teràpia de Shock, el qual fa un any que vaig descobrir a partir de la meva germana.
A mi em va agradar des del primer moment que les vaig sentir, ja que canten molt bé i a més en català. La primera que vaig sentir va ser "Sense Tu". De les cançons que han fet, és la que m'agrada més. Però aquesta que he penjat també magrada molt. La majoria de cançons que han fet parlen d'amor i de sentiments, i això m'agrada ja que en alguna d'elles et sents identificada.
Teràpia de Shock ha fet dos discos. El primer es diu: Espaca't amb mi, i l'últim ha sortit fa poc, anomenat Tota la Nit.
Espero que aquest grup us agradi i us enganxi!!:)
divendres, 29 d’octubre del 2010
EL HOBBI DE LA MEVA AMIGA MAGDA
Se sentia una oloreta. Crec que era arròs a la paella amb sèpia. Quan vaig haver pujat les escales, l'olor encara era més forta. Vaig tocar el timbre i va sortir la Magda. Em va deixar entrar. Era el primer cop que veia la seva casa. Estava tot desordenat. Hi havia tot de plantes exòtiques, i gairebé no podies passar.
La seva habitació semblava una carrera de cotxes. Tenia carreteres pintades a la paret, dormia a la carrosseria d'un cotxe amb un matalàs a dins. Era impressionant! Però el que de veritat em va sorprendre més, va ser la cuina. No era la típica de tota la vida. Semblava la cuina d'un restaurant! Feia dues vegades el seu menjador! No tenia una aigüera, en tenia dues, no hi havia una barra per cuinar, n'hi havia dues! Li vaig preguntar per què volia una cuina tan gran, i em va respondre que era el seu "Hobbi", i que sempre cuinava per desconnectar de la feina.
Ens vam asseure a la taula, i un cop vam haver sopat, vam estar criticant els treballadors de la feina una estona fins que ens vam cansar, i me'n vaig anar cap a casa. Un cop allà vaig recapacitar i vaig pensar: "a mi també m'agradaria viure sola com la Magda i fer la meva vida".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)