El noi s'aturà i va parar atenció esperant descobrir d'on provenia aquell crit malèfic. Pocs segons després, va sentir el cruixir de branques seques i un moviment de plantes al seu voltant. El cor li bategava ràpidament, pensant quin animal sortiria per aquell indret. Estava espantat i es va tapar aquella cara vermella i sudorosa amb les mans. No volia veure quin seria el seu destí. Un cop el soroll va cessar, va anar-se destapant la cara a poc a poc, fins veure unes sabates d'esport. De mica en mica va anar pujant la mirada; pantalons blau marí d'un tallatge modèlic, suèter blau metàl·lic de coll rodó i finalmet la cara del seu millor amic, David. Se li llançà al coll. L'alegria d'aquell instant era inexplicable; reia i plorava alhora. En David va decidir sortir d'allà i arribar a la llacuna amb els altres companys.
Seguin cegament el seu company van arribar a un turó ple de molsa i herba verda. Van mirar a l'est i a l'oest, però no van veure res. Pocs minuts després, van sentir uns crits. Els dos es van mirar fixament i van pensar que serien els companys. Efectivament va ser així. Vam córrer fins a ells com si en milers de dies no haguessin vist ningú més.
Els mestres alleujats i emocionats de recuperar-los van anunciar que anirien a banyar-se al llac d'aigües transparents, per treure's la suor i la calor enganxada al cos.
La mà d'en David va ser agafada per la del noi perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada