Ahir era 11 d'abril a la tarda i l'endemà tenia un examen de pronoms febles. No en tenia ni idea i per això m'hi vaig posar tan bon punt vaig arribar a casa! Vaig obrir la llibreta i vaig mirar els exercicis fets a classe. També vaig mirar la teoria i en vaig fer un esquema. Vaig intentar memoritzar de quants tipus n'hi havia, com es combinaven amb els verbs i quina posició ocupaven a l'oració.
Llavors vaig cridar la meva mare i li vaig dir que m'ho preguntés. Ella, amb cara de cansada, me'ls va preguntar i, fins i tot, em va fer una petita prova. Quan me la va corregir, em va dir que no estava preparada i que necessitava estudiar-los més, així que m'hi vaig posar. Però estava tant cansada que em vaig adormir sobre els papers.
Tot d'una, em vaig despertar! No sabia quina hora era i em va venir al cap el somni que acabava de tenir; somiava que li demanava un desig a Pompeu Fabra, perquè eliminés la norma dels pronoms febles. Ell me'l va concedir. Tothom ho va posar en pràctica i ningú s'entenia. En veure que la gent no intervenia a la situació vaig ser jo mateix qui va demanar un altre desig. Li vaig reivindicar si podia eliminar el desig que li havia fet anteriorment, i ell ho va acceptar, però amb una condició: "Jo torno a posar la norma si tu aproves l'examen".
Després de recordar-ho, em vaig aixecar de la taula, vaig anar cap al llit pensant que els pronoms febles no són tan difícils i que sense ells estaríem perduts.
Ahir era 11 d'abril a la tarda i l'endemà tenia un examen de pronoms febles. No en tenia ni idea i per això m'hi vaig posar tan bon punt vaig arribar a casa! Vaig obrir la llibreta i vaig mirar els exercicis fets a classe. També vaig mirar la teoria i en vaig fer un esquema. Vaig intentar memoritzar de quants tipus n'hi havia, com es combinaven amb els verbs i quina posició ocupaven a l'oració.
ResponEliminaLlavors vaig cridar la meva mare i li vaig dir que m'ho preguntés. Ella, amb cara de cansada, me'ls va preguntar i, fins i tot, em va fer una petita prova. Quan me la va corregir, em va dir que no estava preparada i que necessitava estudiar-los més, així que m'hi vaig posar. Però estava tan cansada que em vaig adormir sobre els papers.
Tot d'una, em vaig despertar! No sabia quina hora era i em va venir al cap el somni que acabava de tenir; somiava que li demanava un desig a Pompeu Fabra, perquè eliminés la norma dels pronoms febles. Ell me'l va concedir. Tothom ho va posar en pràctica i ningú s'entenia. En veure que la gent no intervenia a la situació, vaig ser jo mateix qui va demanar un altre desig. Li vaig reivindicar si podia eliminar el desig que li havia fet anteriorment, i ell ho va acceptar, però amb una condició: "Jo torno a posar la norma si tu aproves l'examen".
Després de recordar-ho, em vaig aixecar de la taula, vaig anar cap al llit pensant que els pronoms febles no eren tan difícils i que sense ells estaríem perduts.