diumenge, 13 de març del 2011
dijous, 20 de gener del 2011
Maleïts pronoms febles
Ahir era 11 d'abril a la tarda i l'endemà tenia un examen de pronoms febles. No en tenia ni idea i per això m'hi vaig posar tan bon punt vaig arribar a casa! Vaig obrir la llibreta i vaig mirar els exercicis fets a classe. També vaig mirar la teoria i en vaig fer un esquema. Vaig intentar memoritzar de quants tipus n'hi havia, com es combinaven amb els verbs i quina posició ocupaven a l'oració.
Llavors vaig cridar la meva mare i li vaig dir que m'ho preguntés. Ella, amb cara de cansada, me'ls va preguntar i, fins i tot, em va fer una petita prova. Quan me la va corregir, em va dir que no estava preparada i que necessitava estudiar-los més, així que m'hi vaig posar. Però estava tant cansada que em vaig adormir sobre els papers.
Tot d'una, em vaig despertar! No sabia quina hora era i em va venir al cap el somni que acabava de tenir; somiava que li demanava un desig a Pompeu Fabra, perquè eliminés la norma dels pronoms febles. Ell me'l va concedir. Tothom ho va posar en pràctica i ningú s'entenia. En veure que la gent no intervenia a la situació vaig ser jo mateix qui va demanar un altre desig. Li vaig reivindicar si podia eliminar el desig que li havia fet anteriorment, i ell ho va acceptar, però amb una condició: "Jo torno a posar la norma si tu aproves l'examen".
Després de recordar-ho, em vaig aixecar de la taula, vaig anar cap al llit pensant que els pronoms febles no són tan difícils i que sense ells estaríem perduts.
Llavors vaig cridar la meva mare i li vaig dir que m'ho preguntés. Ella, amb cara de cansada, me'ls va preguntar i, fins i tot, em va fer una petita prova. Quan me la va corregir, em va dir que no estava preparada i que necessitava estudiar-los més, així que m'hi vaig posar. Però estava tant cansada que em vaig adormir sobre els papers.
Tot d'una, em vaig despertar! No sabia quina hora era i em va venir al cap el somni que acabava de tenir; somiava que li demanava un desig a Pompeu Fabra, perquè eliminés la norma dels pronoms febles. Ell me'l va concedir. Tothom ho va posar en pràctica i ningú s'entenia. En veure que la gent no intervenia a la situació vaig ser jo mateix qui va demanar un altre desig. Li vaig reivindicar si podia eliminar el desig que li havia fet anteriorment, i ell ho va acceptar, però amb una condició: "Jo torno a posar la norma si tu aproves l'examen".
Després de recordar-ho, em vaig aixecar de la taula, vaig anar cap al llit pensant que els pronoms febles no són tan difícils i que sense ells estaríem perduts.
dissabte, 1 de gener del 2011
...(text seguit de la fitxa)
El noi s'aturà i va parar atenció esperant descobrir d'on provenia aquell crit malèfic. Pocs segons després, va sentir el cruixir de branques seques i un moviment de plantes al seu voltant. El cor li bategava ràpidament, pensant quin animal sortiria per aquell indret. Estava espantat i es va tapar aquella cara vermella i sudorosa amb les mans. No volia veure quin seria el seu destí. Un cop el soroll va cessar, va anar-se destapant la cara a poc a poc, fins veure unes sabates d'esport. De mica en mica va anar pujant la mirada; pantalons blau marí d'un tallatge modèlic, suèter blau metàl·lic de coll rodó i finalmet la cara del seu millor amic, David. Se li llançà al coll. L'alegria d'aquell instant era inexplicable; reia i plorava alhora. En David va decidir sortir d'allà i arribar a la llacuna amb els altres companys.
Seguin cegament el seu company van arribar a un turó ple de molsa i herba verda. Van mirar a l'est i a l'oest, però no van veure res. Pocs minuts després, van sentir uns crits. Els dos es van mirar fixament i van pensar que serien els companys. Efectivament va ser així. Vam córrer fins a ells com si en milers de dies no haguessin vist ningú més.
Els mestres alleujats i emocionats de recuperar-los van anunciar que anirien a banyar-se al llac d'aigües transparents, per treure's la suor i la calor enganxada al cos.
Seguin cegament el seu company van arribar a un turó ple de molsa i herba verda. Van mirar a l'est i a l'oest, però no van veure res. Pocs minuts després, van sentir uns crits. Els dos es van mirar fixament i van pensar que serien els companys. Efectivament va ser així. Vam córrer fins a ells com si en milers de dies no haguessin vist ningú més.
Els mestres alleujats i emocionats de recuperar-los van anunciar que anirien a banyar-se al llac d'aigües transparents, per treure's la suor i la calor enganxada al cos.
La mà d'en David va ser agafada per la del noi perdut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)